Hola princeseta!!

La mama fa uns dies que volia escriure't i no troba mai el moment... i quan el troba el servidor de la web li diu que nanai, que no toca.

Doncs res, suposo que ja saps que he estat alguns dies una mica baixona d'ànims, però que no té res a veure amb tu, sino amb l'esquena i altres dolors que em deixen feta caldo... demà vaig al metge aviam que puc fer o com alleujar una mica tot plegat que és realment insuportable.

A vegades també em sap greu no poder donar-te tot el que m'agradaria, quan veig les habitacions de nadons tan xules que fan avui dia, de color lila i blanc, per exemple... ara mateix no tenim ni puesto ni diners per fer tot això... però la mama t'està preparant un raconet ben maco per tenir-te ben aprop, i algún dia tindrem una caseta per tu i per mi ben maca, que decorarem plegades i podràs triar la teva habitació tu mateixa... no pinta malament, oi??

Aquest cap de setmana passat, vaig fer una reestructuració de l'armari i ja vaig guardar la teva robeta d'hivern. Ara quan estigui seca la bossa de maternitat que li van regalar a la iaia per nosaltres, guardaré tot lo necessari per quan anem a la clínica a coneixe'ns!! ja queda ben poquet, carinyo i estic cada dia més impacient.

Avui, amb la iaia hem anat a mirar uns llençols que ella va veure l'altre dia. M'han agradat molt i t'he triat un parell de jocs per la cuna. Tenint en compte que el teu primer hivern tindràs un parell de saquets per dormir, ja veurem si pel pròxim hivern, comprem un edredó o seguim amb els saquets... dependrà del que a tu t'agradi més!!

Després faré fotos i ja els penjaré... per cert... demà vaig a fer-me la eco 4D!!! així que et veuré més real que fins ara!! tinc moltes ganes de veure't la carona, que segur que ets ben preciosa!!! espero que estiguis ben receptiva i surti un video i unes fotos ben maques per tenir de record. 28 setmanetes ja... aquesta setmana tindrem foto real del teu creixement i no imatges del Sr. Google.

Dir-te també que estic molt feliç cada cop que et sento voltar per la meva panxa o donar-me copets... avui quan t'he fet sonar el cascabell m'has donat un bon cop eh?? jejejeje, segur que dormies i la pesada de la mama t'ha despertat!!
Crec que no hi ha sensació més dolça que la que sentir-te dins meu, encara em costa fer-me a la idea de que dins meu hi ha una vida, una personeta que va començar sent una cèl.lula... i que el primer cop que vaig veure feia 4mm!!! t'imagines que petitona eres???

Bueno carinyet, m'estaria hores i hores explicant-te coses, tinc moltes ganes de tenir-te als braços i sentir la teva pell, la teva olor, veure els teus ullets... uns 2 mesets i mig, i ja arriba aquest dia... El primer de tota una vida.

T'estimo filleta.